marginàlies

Bach avui fa 335 anys i els que encara li queden per seguir commovent-nos.  També avui, a part de ser el Dia Mundial de la Poesia, també ho és per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, no ens n’oblidem. Tanmateix, malgrat totes les institucionalitzacions, tots els dies són de la poesia i dels drets que ens fan més humans per molt que les forces ultrapoderoses de l’orbe ens ho impedeixin a cada moment.

També avui és sant Justinià de València, el primer bisbe que va tenir aquesta ciutat al voltant de l’any 527. I també santa Fabiola de Roma, que va fundar, a finals del segle IV, el primer hospital d’Itàlia per assistir gratuïtament els peregrins pobres. Ignor si la feina amb la marginació i les persones marginades tenen  advocació assignada, però si no és així per ventura valdria la pena nomenar-la matrona dels exclosos. Encara que els nostres intocables no van gens d’advocades, si va a dir ver.

Com sigui, es fa difícil, acabant aquest confinat 21 de març, no tornar a dir aquests versos de “Desglaç”, de Maria Mercè Marçal:

Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se’m revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec. Sóc l’altra.