marginàlies

Als que tenim la immensa fortuna de no comprometre l’esforç físic ni en la nostra feina diària retribuïda ni en les altres activitats que ens plauen de fer, quan ens venç el cansament  després d’hores d’aixecar i traginar embalums, l’únic que demanam és líquid per fer passar la mena de pasta que s’adhereix al carcabòs. La gana s’esvaeix,  el menjar pren totes les traces de bocí de mal pair i les parpelles es converteixen en barreres metàl·liques sense motor que les aixequi o les davalli.

Més o menys així em trobava davant les sopes mallorquines amb ou fregit que tenia per sopar, que me mirava amb una desgana  incommovible.

Per un d’aquests “el que sigui” de la mollera, que tant li és repicar com tocar de mort, he caigut en el compte que avui és l’Assumpció de la Mare de Déu que, a Mallorca, també és el dia de la Mare de Déu Morta, raó per la qual a moltes parròquies mallorquines treuen el” Llit de la Dormició” i l’enramellen amb alfabegueres i bellveures.

Reconec que de tradicions religioses no en sé res i per ventura per això em criden l’atenció aquests rituals sorprenents que, segons sembla, aquest dels llits mallorquins de la Mare De Déu, s’està convertint en reclam turístic –no en mancava d’altra!-, tot i tenir en compte que, segons la tradició cristiana i per dogma de Pius XII dictat el primer de novembre de 1950, el cos i l’ànima de la Mare de Déu van ser elevats al cel després de morir.

I pensant en tot aquest cabal he recordat la diferencia entre l’ascensió de Jesús i l’assumpció de sa mare que em precisà el meu exmossèn de primera instància:  el dia de l’Ascensió se celebra la pujada de Jesucrist al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En canvi, el dia de l’Assumpció se celebra l’elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. L’exmossèn, pillastra de debò, en veure la meva cara d’estranyesa en no capir la diferència, per mirar de precisar, em digué que Jesús pujà al cel pel seu propi peu, com si diguéssim, i  sa mare “va ser assumida al cel”, talment m’ho digué.

Tant llavors com ara, aquests misteris em desperten una curiositat que, si va a dir ver, és molt poc catòlica. Respect moltíssim aquelles persones que creuen que Jesús i Maria són al cel en cos i ànima, però a mi m’ha costat sempre acceptar-ho.

Es veu que no sé mirar amb els ulls que proporciona la fe. Potser, clar, però anit estava massa cansat per encarar prodigis d’aquesta naturalesa.