marginàlies

Avui fa 110 anys que morí el poeta nicaragüenc Rubén Darío i dia 25 d’aquest mes en farà 100 que ho va fer Joan Alcover, motiu pel qual enguany serà el seu any. Ambdós poetes es varen conèixer i s’admiraven. Un bon moment, per tant, per recordar el poema “L’hoste”, que Alcover dedicà a Darío, que va incloure en el recull “Cap al tard” del 1909.

Algunes estrofes:

Ha arribat un home intensament pàlid,
que la dolça lira punteja per joc;
a terra hivernenca porta un alè càlid,
porta un art jove del país del foc.

Son nom em desperta amb ressonança
d’un eco de címbal o gall matiner,
o la punta fina d’un ferro de llança
que toca un broquer.

[…]

Cavalca en el ritme com un Don Quixot;
de l’antiga musa millora la dot;
pel cel de les nues soledats manxegues
pol·len de la flora tropical difon;
i vessa d’estrofes com àmfores gregues
escuma de totes les corrents del món.
Va d’un món a l’altre canviant donatius,
com un mercader que travessa el pèlag;
ens duu grans lluernes, com diamants vius,
i a criar se’n porta pels agres nadius
cigales sonores del grec arxipèlag.

[…]

N’hi ha que el condemnen, i llur veredicte
aquella terrible sentència recorda,
dels èfors d’Esparta, punint el delicte
d’afegir a la lira la sèptima corda.

[…]

Ara, aquí veu l’ona
que bat els esculls;
si la gent, quan passa, el mira en els ulls,
jo sé lo que pensa i lo que ambiciona.
L’illa on reposa del pelegrinatge
ja el coneix per mestre de la poesia,
i espera la glòria de fruir sa imatge
dintre del mirall de la fantasia.

Bon moment, també, per fer-se amb la “Poesia completa de Joan Alcover i Maspons”, edició a cura de M.A. Perelló Femenia, El Gall, Pollença, 2006, d’on he extret aquestes estrofes.