marginàlies

Cap a les quatre del matí, la calor sufocant i la quietud emplomada de l’aire interromperen el fil del seu son i per no despertar les feres del desfici s’aixecà del llit. Li costava alenar, com si engolís glopades d’arena que li envidraven la llengua. S’abocà tot d’una a la finestra que tenia a l’esquerra, oberta de pinte en ample, per tal de robar alguna glopada d’aire a aquella nit insensata i a l’indret llunyà del cap de mar que cada matí li embostava la llum, hi destrià una mena de baldufa blanca que la negror nocturna més feia resplendir.

Encuriosit per aquella visió, accelerà el procés de retorn a la vigília i ben aviat s’adonà que, davant seu, un dervitx dansava el sama. No sentia cap melodia ni veia ningú més que el dansaire sufí voltant com ho fa la sang, de dreta a esquerra.

Voltava el sufí i el sentia com un instrument d’aire que feia néixer ales transparents del vol blanc de la falda. Ell no deixava de seguir cada volta d’aquella dansa contra el rellotge, contra la torpor –girada a turpitud- de la inèrcia que tot ho aliena.

Al voltant de quin planeta voltava ell? Quan s’havia sentit instrument o força de gravitació? On era el seu centre? A què venia tanta demanda en aquella mala hora?

El sama el portava als marges, als penya-segats de l’ànsia, als abocadors de les renúncies. Com si fos fet de material aguilenc, la dansa blanca el menava a sobrevolar la seva peremptorietat, la lleugeresa de l’estacada que havia bastit per resguardar-se de la vulgaritat. Tot era un despropòsit però no se sentia gens mal a plaer; com si se sentís reconfortat i tot. Seguia sense sentir cap melodia que acompanyàs la determinació del darvitx. L’aire de la dansa i l’espiral embriaga el retornaren restablert al llit i al son profund.

En sonar el despertador, s’aixecà de cop, en contra del seu costum, per abocar-se novament a la finestra. I tornà a veure, lluny, el cap de mar que diàriament li embostava la llum que requeria. Del darvitx que infantilment espera trobar, cap rastre. Sí reparà en una melodia envoltant que mai no havia
sentit.