marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de maig de 2011
0 comentaris

D’ANÀLISIS ELECTORALS, ESTABORNIMENTS I REDREÇOS

El resultat de les eleccions d’ahir a les Illes Balears parlen amb prou contundència: les institucions capitals són a mans del Partit Popular. És hora d’analitzar resultats, de diferenciar entre escons i vots, d’insistir que, comparat amb les eleccions de fa quatre anys, el PP només ha guanyat 2103 vots i que els socialistes n’han perdut 25.671; que el PSM-IV-ExM ha augmentat vots a l’Ajuntament de Palma i a Mallorca; que si CxI i la Lliga Regionalista haguessin anat junts haurien aconseguit entrar al Parlament; que el 46,56% d’abstenció és democràticament insuportable… Tot de matisos, postil·les i notes marginals que, davant la tempesta conservadora perfecta, no passen de ser cataplasmes per calmar l’estomacada.

Al cap i a la fi, la immensa majoria dels illencs –i illenques- que ahir anaren a votar ho feren en clau estatal i no atenent la carnadura i les necessitats del nostre país fet d’illes. Els ectoplasmes de Zapatero i Rajoy eren pertot i es barallaven a l’hora de trobar el solc de l’urna. D’aquesta manera, els resultats indiquen que l’arxipèlag no ha caigut en les millors mans per mantenir ben untades les bieles del nostre caràcter propi.

El futur president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ha sortit fa estona del botador, això és, del consens lingüístic que el seu propi partit contribuí a bastir fa vint-i-cinc anys en redactar la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Amb aquest desmarcatge, deixa el català, la nostra llengua pròpia, a la intempèrie i als catalanoparlants de les illes en la més absoluta inanició. Així, es fa gairebé impossible –o molt difícil- restablir el consens per fer avançar com li pertoca el coneixement, l’ús i el prestigi del català. I tanmateix, els que maldam per viure a pler, assenyadament i en català, mantenim la mateixa força per seguir exigint els nostres drets i el manteniment dels avanços aconseguits en l’habituació del nostre parlar. És clar que no consentirem cap reculada en el terreny lingüístic conquerit  amb tenacitat i amb seny de bístia vella. Seguim posant messions per la inclusió, no per l’exclusió proposada pel PP. Per tant, com hem fet sempre –i en això hi tenim la mà trencada- a seguir llaurant el futur que ens mereixem com a poble adret!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.