marginàlies

En les converses –ja sé que fa pep dir-ho- hi juguen tant o més els gests i els posats que les paraules. També sabem que la gesticulació no engana mai: no cal cap interjecció o so qualsevol per detectar quan l’interlocutor no ens escolta, per exemple; o quan no ens entén; o quan no ens vol entendre. I si les mans hi tenen un paper important, en el catàleg gestual, també hi juguen la cara i el posat, l’expressió de tot el cos, que parla pels descosits i inequívocament. És per això que, moltes de vegades, ens agradaria, a més de ser un dels conversadors, ser també observador per poder parar esment precís a les expressions, gests o ganyotes d’un i altre amb les quals poder fer un relat o retrat ben puntós dels entrats en conversa.

En les converses, també, sobretot en aquelles  de dos interlocutors i que no són urticants, vull dir que no tracten transcendències ni punts nuclears, el llenguatge es relaxa, les frases poden quedar suspeses, estormeiades, sense que la fluïdesa del relat se’n ressent i les paraules esdevenen més polisèmiques que mai, la qual cosa imprimeix al diàleg –és un dir- una vivor tan desmanyotada com suculenta. A més, fruit de la confiança i del relaxament, apareixen expressions en desús que sorprenen o de nou encuny que obren de bat a bat els portams de la perplexitat.

“D’acord, però bé…”, m’han dit avui tot responent a una qüestió domèstica i fins a cert punt domesticada. La primera reacció, en sentir-ho, ha estat d’acceptació: he entès que l’altre estava conforme amb el que li acabava de dir. Però tot d’una m’he adonat que no era exactament així; que, educadament –l’expressió de la cara no mentia- em cedia la raó, però… Com si es reservàs una carta; com si el joc no hagués acabat. La reconsagrada conjunció ha pres tanta força, ha esdevingut tan poderosa que ha posat en qüestió l’acord expressat. D’acord, però bé. Molt nostrat, he pensat. I no n’hem sortit. Que sí, em deia, d’acord, però bé… I els punts han quedat suspesos, com l’acord, és clar. Ha de ser rotund i sense retop, l’acord, em deia la seva expressió entre mofeta i doctoral?