marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 d'agost de 2009
0 comentaris

CURANDERS

“Fes bullir un litre d’aigua i cada vegada que hi pensis, posa-n’hi a la formiga. Com més n’hi posis, millor. Així cada dia durant una setmana i en fer aquest temps, torna”. Seguint aquest procediment, en un mes es curà una formiga (una mena de lupus) que enlletgia d’allò més la cara d’una criatura de dos anys. El tractament provenia d’un remeier amb la mà trencada per curar fics, formigues i altres tumoracions o afeccions de la pell. Val a dir que, abans del remei de l’aigua bullida i els quatre pessics del curander, la criatura de dos anys havia patit tota casta de turments de part de la medecina convencional i graduada d’aleshores, encapçalats pel nitrat de plata, que cauteritzava la buranya però que, en caure-li la crostera, es reproduïa el mal.

Passà fa cinquanta anys, aquesta facècia –els deixants de la malura curada així encara són visibles, si t’hi fixes bé, a la cara de la patidora- i sortí a rotllo en el dinar familiar d’ahir. Què se n’ha fet, d’aquelles persones que tenien la saliva bona, per exemple? I de les que tenien el do de la imposició de mans? Segueixen exercint?

Contava una de les entaulades, perseguida de fics  precisament, que no fa molt, anà a la neboda d’un remeier del que n’heretà la hisenda per demanar-li si l’oncle també li havia deixat el secret de curar, perquè estava ben apurada, amb les mans amb fics. No li respongué, senzillament li fregà els grans amb una mà, li demanà que no es preocupàs i que en un parell de dies no hi hauria fics.

Efectivament així va ser. La superstició segueix cavalcant, això vol dir que els remeis alternatius no han perdut predicament, afirmava el més jove de la teulada i em sorprengué que fos ell qui ho digués amb tanta convicció. Passa que els remeis d’apotecaria, insistia, també afinen més i trobes establiments  farmacèutics arreu. En canvi els curanders encara han de descobrir els grans avantatges de les noves  xarxes d’informació. Per paga, era corrent que aquests metges alternatius regentassin botigues en què  hi trobaves de tot, des de tatxes fins a espardenyes de sola d’auto. I ara, ja sabem com han acabat els establiments de poble: envaïts per supermercats de proximitat i tot-a-cents amb xinès a la caixa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.