… i la mirada fitera
d’un ocell que desconeixes
te treu l’ànima del dany
que t’estaca a la intempèrie
i t’aïlla i t’entotsola,
l’estén als peus de la llum
esclava d’aquest diumenge
de Pasqua engrillonada
sense vexil·les ni ciris
i entens tot d’una per què
no té resposta el bon dia
que amb tanta rutina dones.
… i veus clares les raons
que esgrimeixen les poncelles
per badar-se a l’alenada
tot ignorant la pandèmia
d’idiòcia que posa
la nostra cruel espècie
a l’alçada de les cuques
i no de llum, valga’m Déu!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!