marginàlies

Les ciutats que no saben callar, que presumeixen de no dormir mai, també moren enterrades per noves urbs impersonals, de passa tu, de ja està bé així, de pas apressat i orb, de façana estòlida i res més. Ciutats sense sostre i amb molta barra hipotecada; sense fonaments, calcs de lletjor i carn d’enderrocs precipitats. El vent tampoc no respecta el silenci que demana la nit i la bat amb la mateixa feresa diürna. Volen persianes i pateixen les agulles dels campanars, les torres de telecomunicacions, els capells de casa bona i les mitres de cardenal.