marginàlies

Els meus preceptors fan l’àlbum de cromos del mundial de la FIFA que s’està jugant a Canadà, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica. No n’estic molt al cas, però sembla que hi ha una veritable febre planetària per aconseguir aquests cromos. Em diuen que, en certs establiments on en venen, han limitat el nombre de sobres que es pot endur cada client. Em diuen també que els motius per a aquest interès tan desmesurat és que per a aquesta fase final s’ha ampliat fins a 48 els equips i que serà el darrer Mundial que jugaran llegendes del futbol com Messi, Neymar o Cristiano Ronaldo.

Fa uns dies, els preceptors feren una crida als familiars per mirar d’ampliar considerablement l’àlbum i el ban va tenir èxit: aplegaren uns centenars generosos de sobres de cromos que els costà unes quantes hores obrir, ordenar per seleccions i enganxar. En veient-los tan engrescats -i eufòrics perquè aconseguiren dos cromos molt valorats- i durant tant de temps també em vaig exultar perquè volien situar en el mapa els països que els eren estranys.

En acabat, el preceptor major va fer els càlculs necessaris per determinar que tenien un 85% de l’àlbum completat. A més, aconseguiren completar la primera selecció, la de l’Uzbequistan. I acabaren preparant els cromos repetits per bescanviar-los a la primera trobada ja decidida. Tot un èxit.