marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 d'octubre de 2011
0 comentaris

CROMLEC

Dansen els monòlits
i les plaques de foc
per fer venir la pluja
de la confiança.
S’estira el cel de l’alba
perquè el sol escalfi els rocs
i el recolliment
del taumaturg.
Germina la claror
i el vocabulari
s’escura la gola.
Xiscla la milana
i li respon puntual
la txalaparta.
Tot el turó és paraula
murmurada. L’aire
s’ha aixecat juganer
i, en ple recolliment,
descambuixa la fageda.
El freixe més vell,
ple de seny i murrieria,
l’aquieta. Dansen els records
i la llet primera
amb la força dels morts
que esquerda els murs
que la idiòcia aixeca.
La memòria en les ales
custòdies de l’àliga
vola amunt i vigila
les cançons del poble.
Del cel mai no n’ha arribat
cap enemic, recorda
el castanyer als dansaires.
Sense terra mai no serem,
li replica el genearca,
i sols serem en plenitud
quan esventem
les nostres cendres
i tornem a brostar
entre bedolls i falgueres.
Tot el turó és cançó dansada.

PLÀNCTON
09.09.2010 | 4.54

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.