marginàlies

el camí no admet la tornada
i el criteri afeixugat
tampoc no permet ballar pavanes

ni l’aigua, assacia qui sua
l’exigència dels alens

i hom, en ple deliri, s’imagina
que la terra es rebel·la
contra els incessants bombardejos
d’idiotesa i incúria
i deixa de ser la pell que fruita

res no és bell, tot es desballesta,
la runa senyoreja