marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juliol de 2013
0 comentaris

COSES QUE NO FAN GAIRE BONA OLOR

Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, abans de presidir-lo deia que era un ens sobrer, una institució que no feia més que duplicar serveis; una menjadora voraç de recursos econòmics, raó per la qual la seva desaparició seria beneficiosa per tothom.
Salom sempre ha parlat per boca de Madrid, si va a dir ver. Vull dir que també podria dir que l’Estat, per estalviar de veritat, podria prescindir de ministeris, d’administracions perifèriques i altres xibius administratius centralistes i xucladors de molts més recursos econòmics que els consells. No ho ha fet ni ho farà mai, és clar, perquè per ella Mallorca i la resta d’illes no són res més que possessions estatals d’ultramar.
Els illencs, en general, valoram molt poc les nostres institucions. Les coneixem, però no ens fan el pes, tanmateix; ens costa reconèixer-les. Recelam d’elles i d’aquí neix la desafecció política i institucional que es nota, i molt. En el fons, la immensa majoria les percep com una sucursal del govern central i no el veritable govern de cada illa, com diu la Llei de Consells. Des d’aquesta indiferència ciutadana generalitzada i de la incredibilitat amb què ho senten els partits d’àmbit estatal, no es pot debatre seriosament si els consells hi sobren o fan falta. Si cada illa, naturalment, és un món amb gravitació pròpia, és adient que compti amb institucions privatives que gestionin la seva singularitat.

Tornant a Maria Salom, ara sembla haver descobert la raó més poderosa per apostar de veres per la desaparició del Consell que presideix incrediblement: fer-lo passar per cau de corrupció. En lloc de vetllar pels interessos i el benestar dels mallorquins, com ha de fer per llei, es dedica a cercar raons o motius per demostrar que tot ell és una brutor. Repassau, sinó, el report d’avui del diari Ara Balears (
http://www.arabalears.cat/politica/Salom-valora-dur-Principal-Fiscalia_0_949705167.html).
“El Govern insular era un desgavell quan vàrem entrar. Hem hagut de posar-hi ordre i això ens duu molta feina”, diu Salom amb un cinisme aclaparador. Per això, valora la possibilitat de dur a la Fiscalia la reforma del Teatre Principal, encomanada i executada durant la darrera legislatura que presidí Maria Antònia Munar. Farà bé, sens dubte, de portar aquest cas a fiscalia si hi veu irregularitats.

El cas és, però, que Maria Salom confia la detecció d’irregularitats i casos de presumpta corrupció al seu instint d’ensumada. Comentant per què portà a Fiscalia el cas de l’Associació Pas El Camí, que rebé ajuts del Consell de Mallorca per fer rutes de senderisme, no s’està de dir que en aquest cas hi havia “coses que no feien gaire bona olor”.

Mal camí de detecció de brutors, increïble presidenta Salom: si els ciutadans denunciassin a Fiscalia tot allò que “no fa gaire bona olor”, o el que és el mateix, allò que put com a carn de vas, haurien d’habilitar l’estadi de Son Moix per encabir-hi el pudents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.