marginàlies

Sortida d’escola d’un centre d’educació infantil i primària migjornenc de Mallorca. Un nin i una nina del segon cicle de primària, amb l’accent propi de la contrada, esperen un germà de la nina que fa sisè de primària. Avui han fet un eriçó amb plastilina i pals de polo.

La nina repassa l’eriçó -que li ha quedat la mar de bufó, segons la padrina- i en veure que s’hi acosta el company li diu:

-Mira, de nom li he posat Eriçonet.

-Al meu no li he posat nom perquè no sé encara si és mascle o femella.

-Jo tampoc no ho sé, però ja li he posat Eriçonet.

– Jo no n’hi posaré, de nom, basta dir-li eriçó.

-Però si li poses un nom serà més guapo.

-No són guapos, els eriçons. Erizonet, ¿quieres ser mi amigo?

-N’Eriçonet és mallorquí.

-I el meu eriçó també. Erizonet, ¿quieres ser mi amigo?

-Que n’Eriçonet és mallorquí!

– I el meu també! Erizonet, ¿quieres ser mi amigo?

L’arribada del germà de la nina ha evitat que entrassin en bucle