Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Ho diu Montserrat Abelló a “Dins l’esfera del temps”, editat per Proa, a Barcelona, l’any 1998. Avui fa cent cinc anys que va néixer a Tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!