marginàlies

Atrinxerat en el seu somriure que malda per cloure els traus de les recances li demana si coneix la història de Lot, el germà d’Abraham, el gran patriarca. Ell s’acaba de cremar amb el primer tast del canalons i el darrer que vol és sentir a parlar de beneitures o d’històries bíbliques que, al seu parer brivall, és el mateix. Lot, després de passar per Egipte i Canaan, es va establir a Sodoma, comença a contar. Ell es nota la punta de la llengua com si estigués embolcallada amb paper d’estrassa, incapaç de percebre cap més sensació que la incomoditat de sentir-la com si fos de paper de vidre. Sodoma, segueix el del somriure atrinxerat, era la seu del llibertinatge, de la luxúria i, també, dels assassinats i les violacions. Ell va per dir quelcom però percep que amb la punta de la llengua encesa ho tindrà difícil i ventant-se-la amb la mà, mira consirosament el seu company perquè es faci càrrec de la seva indisposició. I tanmateix, el de la història de Lot segueix dient-li que un bon dia compareixen a ca seva i s’hi refugien uns àngels enviats per Déu per tal d’observar la depravació, perseguits per una colla d’homes de totes les edats que els volen, als àngels, per abusar d’ells. Ell, atordit, recorda que sa mare, per a les cremades a la llengua, primer li feia rabejar la boca amb aigua freda i després amb aigua tèbia amb sal; o posar la punta de la llengua dins mel. Va per aixecar-se i anar a cercar aigua freda, però el de la història bíblica l’atura posant-li la mà a un braç, tot indicant-li que l’escolti amb atenció. Lot no vol entregar els àngels i, a canvi, els ofereix les seves dues filles, que encara no han conegut home, que són verges, vaja. L’ardor de la punta de la llengua de cada cop és més potent, com la seva angoixa en veure que no pot escapar d’aquella història tronada. L’altre, sense abandonar el seu somriure de trinxera, segueix contant-li que la turba vol esbotzar la porta per fer-se amb els àngels, però aquests rescaten Lot i fan tornar cecs els assaltants, i diuen a Lot que surti de la ciutat perquè Déu la destruirà calant-li foc i sembrant-la de sofre; i és en fugir cap al poble de Sóar que la dona de Lot, contravenint les ordres dels àngels, es gira cap a Sodoma per veure com crema i queda convertida en estàtua de sal. I sal amb aigua tèbia reclama amb els ulls qui s’ha cremat amb els canelons. Però l’altre no deixa de contar que un cop a una cova prop de Sóar, les dues filles de Lot l’emborratxen i s’hi colguen per poder tenir descendència, car per aquells encontorns no hi havia homes per unir-s’hi. Ell no pot pus i s’aixeca d’una revinglada per dir al contador d’històries bíbliques que se’n vagi a prendre pel sac. No s’immuta, el narrador, que, en veient que l’altre corr a cercar aigua freda li crida que les filles de Lot tingueren fos fills de son pare, en Moab i en Benammi…