marginàlies

El diari Última Hora d’avui, dia 21 de març, publica un encertadíssim article titulat “I el castellà com a requisit, no és un obstacle?” d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en el qual reflexiona sobre la decisió del Govern de JRBD de remetre al Parlament de les Illes Balears la modificació de la Llei de la Funció Pública que, entre d’altres resolucions, elimina el requisit de conèixer el català en les proves d’accés a l’ocupació pública.

D’aquesta aportació, quatre extrets:

1. És evident que aquesta decisió es basa en una curiosa concepció d’igualtat segons la qual hi ha uns ciutadans més iguals que els altres i una llengua oficial més igual que l’altra.
2. El Govern del PP hauria de ser coherent i no discriminar tots els altres europeus altament qualificats que vulguin accedir a la funció pública de les Illes Balears. Si som tan cosmopolites, recordem que la Unió Europea es basa en el principi de lliure circulació dels professionals, i que molts europeus altament qualificats, fins i tot residents a les Illes Balears, es veuen exclosos de l’accés a la funció pública pel fet de no conèixer el castellà.
3. En definitiva, estam a punt de veure consagrar i legitimar la desigualtat lingüística, i desvirtuar la democràcia de veritat, que no és la imposició de la majoria sobre la minoria, sinó el govern de la majoria d’acord amb l’interès general i el respecte de les minories.
4. Aquestes illes no es mereixen una humiliació com la que es vol perpetrar. Encara som a temps d’evitar-ho.
   

Prenguem, tots!, llum de na Pastora.