marginàlies

Es poden fer totes les composicions de lloc que es vulguin, escenificar l’impossible, xiular la melodia més exigent i fer sermons, discursos i seminaris, màsters i carreres; témer davallar a les zones abissals perquè la por tostemps guanya o jugar amb els estels creient-nos creadors; fer els versos més revoltosos jamai composts i escriure obres mestres només per qui fa anar els lectors distrets allà on volen: mai no ens surten els comptes perquè hem d’anar errats per naturalesa, per destí i per fortuna. A més, en plena nit, un tret ens pot obrir la mollera per molt que els càlculs de probabilitat siguin un entre trilions de trilions. Ningú no té el lloc segur i en la vida o per viure o vivint la perpetuïtat és el gran fracàs.