marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de febrer de 2019
0 comentaris

COM L’AIGUA QUE ES FA COS

Rere la llum i la pedra,
algú que s’afanya a descriure
allò que es podreix en les nits en què no venç
el son ni la pregària.
Viure pendent de les hores
no permet el curs imprescindible
del desig, es reprèn, ni veure
com l’aigua es fa cos amb la rialla als pits,
les mans a la cara i la boca als ulls,
fent el sord al silenci de les manilles
que reten els punys i la parla
i als precs dels arbres que cerquen refugi.
Els camins porten sempre a la pèrdua
dels sentits i a la fosca trastornada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.