marginàlies

Lliurat del vers i de la pauta,

clamo per una dansa de foc i aire

i em tiro dins un pou

per conviure amb el dimoni.

Cap constitució ni llei

no em pot impedir estimar la pedra

i la pluja de meteorits

que ens ha d’estroncar la vida

esfondrant-nos els sostres

de la supèrbia i la beneitura.

Espontàniament

escric per espantar la virtuositat

del desesper i els espasmes de l’ànsia.

Aquesta xerradissa

que puja del carrer exalta

la compostura i el crit crida.

Ufanosament visc(a) la runa.