marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de novembre de 2020
0 comentaris

CISTERNES EN DECLIVI

L’aigua de pluja, a les ciutats mitjanes i grans, sembla ser més un problema de trànsit que no una benedicció de la natura. De fet, quan plou amb certa intenció, les ciutats es tornen caòtiques: els cotxes, per densitat, es tornen més agressius que mai i els conductors s’histeritzen fins a graus perillosos. Els urbanites, canviant les teulades per terrats, han foragitat per sempre l’aigua de pluja de la llar; ha deixat de ser aigua casolana, benèfica, matèria tractable.

Les cisternes han desaparegut des que l’aigua potable es va canalitzar convertint-se en un negoci ben lucratiu. Un bé comú i de la comuna esdevingut objecte de mercat. Res de nou en l’imperi del consum. I tanmateix la canalització i l’emmagatzematge de l’aigua de pluja són perfectament compatibles i complementaris. Es tracta simplement d’aprofitar al màxim un bé que no abunda per aquests verals mediterranis i que, això no obstant, malbaratam amb insolència. Sense entrar en l’animalada d’aigua que necessitam a les Illes per atendre els turistes i visitants en tropell. Ara mateix, la majoria frisam més de tenir piscina a casa que no cisterna, per exemple.

I pens amb tot això sense que plogui ni hagi plogut, però he conversat breument amb un conegut que fa de picapedrer i que aquest estiu, ves per on, ha fet de cisterner en dues ocasions. I passà un guster, de fer-hi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.