marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de setembre de 2018
0 comentaris

CINC ANYS DELS CENT VINT MIL

Avui fa cinc anys de la manifestació més multitudinària que hi ha hagut mai a Mallorca: cent mil persones prengueren Palma tot reclamant una escola de qualitat, sense imposicions i contra el Tractament Integral de Llengües (el famós “TIL”). La “marea verda”, com es batejà la manifestació, tingué rèpliques a les altres tres illes, raó per la qual es poden xifrar en 120.000 les persones que es manifestaren a l’arxipèlag.

L’endemà d’aquesta diada, l’aleshores vicepresident, Antonio Gómez, digué que no havia passat res i que el TIL s’aplicaria. José Ramón Bauzá no digué res i el seu partit intentà desacreditar la mobilització, com és habitual en la dreta d’aquest Estat en fallida. I tanmateix no s’adonaren que els cent vint mil perderen  el respecte a un Govern que no volia escoltar, que no sabia parlar i que no sentia res més que les consignes del dictat i el cesarisme més xaró. El govern de l’impresident Bauzá volia vassalls i els Cent-vint Mil volien ser ciutadans de ple dret. D’aquesta manera, els manifestants encaraven Bauzá –el pitjor president que ha tingut mai l’arxipèlag- a la seva caricatura i a les eleccions del juny del 2015, ell i el seu partit hagueren d’abandonar el Consola de Mar.

Cinc anys després d’aquesta fita històrica, l’actual president del Partido Popular a les Illes Balears, Gabriel Company Bauzà, diu que n’han après i que “aquesta experiència ens serveix per saber què és el que no s’ha de fer”. Val a dir que li ha costat cinc anys, tant al PP com al sr. Company, que va ser conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori durant tota la legislatura 2011-2015, aprendre la lliçó. A més, ha dit que el PP es compromet a impulsar un model educatiu de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre tots els alumnes en què puguin conviure les dues llengües oficials i es pugui aprendre una tercera llengua estrangera. “Volem un model educatiu que possibiliti que els nostres ciutadans surtin igual de capacitats per poder competir amb altres comunitats i regions d’Europa”. Tanmateix, no és creïble, sobretot quan recorre a la demagògia que més li agrada per reblar el clau i emfasitza que “volem un model equitatiu en què un infant de Porreres, Vilafranca o Palma tingui les mateixes oportunitats perquè en el futur es pugui enfrontar als reptes laborals”. Fa mal creure’l, sincerament.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.