marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de gener de 2018
0 comentaris

CENT DIES D’UNA INFÀMIA

El mateix dia que en fa 100 que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser tancats a la presó de Soto del Real, de Madrid, la Guàrdia Civil entra a les seus d’Òmnium i l’ANC per fer còpia dels correus electrònics dels presidents d’aquestes dues entitats en presó preventiva. Descarteu la innocència de pensar en la casualitat: els dos Jordis són ostatges i tot el que es pugui dir o fer per agreujar la infàmia que els manté reclosos, bo serà per seguir ofenent-los i desacreditar-los.

El mateix dia que en fa 100 que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats injustament, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va a Brussel·les per entrevistar-se amb Carles Puigdemont, candidat a presidir el Govern de la Generalitat d’acord amb el resultat de les eleccions del passat 21 de desembre, i el Govern de Madrid tanca la seu de la Generalitat a la capital belga perquè no s’hi puguin reunir. Descarteu la innocència de pensar en la casualitat, òbviament.

El mateix dia que en fa 100 que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats injustament, Ricardo Costa, exsecretari general del Partit Popular valencià, confessa davant el jutge que aquest partit es finançà amb doblers opacs per ordre de Francisco Camps, expresident del País Valencià. Amb aquesta confessió es demostra clarament que el Partit Popular és exactament una màfia, que no té un pam de net però fer-hi el sord és la consigna.

El mateix dia que en fa 100 que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats injustament, el rei d’Espanya diu a Davos que el procés emancipador principatí ha pretès minar les regles bàsiques del “sistema democràtic espanyol”. Ho diu qui no ha passat per cap procés electoral i que és la baula que lliga l’Estat espanyol al franquisme, a la dictadura.

El mateix dia que en fa 100 que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats injustament, em faig el ferm propòsit de no oblidar-los ni un sol instant, de reclamar el seu alliberament immediat i de no callar mai davant de cap greuge, atac o menyspreu que puguin patir els nostres Països Catalans.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.