marginàlies

100 anys d’Estellés, de Vicent Andrés Estellés, el burjassoter combatiu indispensable. Molts d’anys; molts. Molts de versos, molta d’energia i molt de coratge. Molta de literatura al voltant del desig, de l’arravatament dels sentits i del poble amb la veu trencada i massa sovint apallissada. I que per molts d’anys seguim llegint-lo, escoltant-lo i sentint-lo més enllà dels molts lemes que han sortit dels seus poemes i que tants han fet seus ignorant, qui sap, que són paraules estellesianes. Que per molts d’anys ens emmirallem -i ens encarnem, també- en les seves meravelles enlletrades i que han esdevingut far i camí, pista d’envol i prospecte de la bona civilitat que en català s’expressa.