la solitud que avicia
cerca en el mirar el detall
que deturi l’estimbada
i el vent de l’extinció
la por extremada a dormir-se
no li impedeix desitjar
viure els somnis que el fan ser
censurador del silenci
no és capaç de protegir-se
dels atacs despietats
dels records ni de commoure’s
per la mort d’una libèl·lula
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!