marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
CELLAR FAVES
Res de nou a les caldes de gener, que estiren el cel en dejú i la rojor dels crepuscles sobre els roquissars. La vellura d’alguns ametllers és alliçonadorament esquerpa i segueixen florint malgrat tot o per si de cas. Trons se’n fan de l’adagi determinant que sosté que de la flor de gener, ningú n’omple el graner. Ja està dit. El taverner conta que de jove cellava faves amb les mans dins guants de boxa i a un ritme esbojarrat. El client més vell, lluny de fer-li cas, li diu que té una set estranya que l’allunya de l’aigua.
Tampoc no l’escolta el catedràtic emèrit de grec, que no fuma des de fa quinze dies fent pagar la malsofridura als versos. Acaba d’escriure: llamps de vent, llenç de brutícia, llims de trepes, lloms de mula, llums d’oli. Mules esllomades coronen la serralada. Les runes conformen el millor hàbitat per millorar la constitució de la nostra insaciable vanitat. Se’l mira el taverner amb ulls de llàstima i enyorant els guants de boxa i l’hora bruixa dels escombriaires.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara no em dóna temps de buscar-ho, Jaume!
Vellura? De vell, no?
Cellar vol dir desgranar?, en castellà? Ara sóc jo que enyora els guants de boxa…
Demà tornaré, serà millor…
M’han fet gràcia els versos d’un exfumador de només quinze dies!
Quan ho deixi, ho he de fer ja, espera’t!