marginàlies

He passat molt de gust de celebrar la lectura i el seu dia -que altra cosa  no hauria de ser la Festa o Dia del Llibre, o Sant Jordi- amb els meus preceptors i en un poble, lluny de les aglomeracions. Ells no necessiten cap recomanació, ni estan a l‘aguait de les novetats, ni dels escriptors i escriptores més afamats, ni volen saber quin títol serà el més venut o quin autor o autora acapararà més signatures. Ells volen llegir, només això.

Tots dos, a una paradeta de Felanitx, han mirat l’exposició de títols  preparada per als menuts, s’han deixar guiar per les sensacions davant cada llibre i lliurament han decidit quin volien llegir. No han volgut embolcallar-los perquè frisaven de fullejar-los per primera vegada. S’han fiat de mi a l’hora de triar-ne un per a sa mare i amb una rosa, és clar. I un cop en el cotxe, de retorn a casa, han començat a llegir-los.

No hi pot haver més festa que aquesta.

Els llibres ho contenen tot i comencen a entendre-ho.