marginàlies

Avui fa 320 anys que cremaren vius els jueus mallorquins Rafel Valls, rabí, i els germans Caterina i Rafel Tarongí.

La família Tarongí i Tarongí, a la que pertanyien Caterina i Rafel, el 1678 va ser empresonada per la Inquisició acusada, juntament amb altres dos-cents criptojueus, de celebrar el Iom Kipur, una de les festes jueves més destacades. Foren jutjats i condemnats a penes lleus, per penediment forçat, a més de confiscar-los tots els béns. Just després d’aquest acte, els dos fills majors aconseguiren fugir de Mallorca i s’instal·laren a Alexandria.

Deu anys més tard, el 7 de març de 1688, la família Tarongí i Tarongí, juntament amb altres, intentaren fugir a bord d’un vaixell anglès, operació que fracassà i per la qual va tornar a ser detinguda, empresonada i jutjada. Aquesta vegada, però, no tots els membres de la família renegaren del judaisme. El pare, la mare i una filla moriren torturats, i dues filles més es convertiren, però igualment foren executades. Ni Rafel ni Caterina, malgrat les tortures, abjuraren de la seva fe.

Per aquests fets el Sant Ofici obrí una causa que durà tres anys i que es resolgué amb quatre actes de fe. El primer, dia 7 de març de 1691, en què foren condemnats 21 jueus a càstigs menors. El segon, dia 1 de maig següent, altres 21 foren passats a garrot i cremats després. El tercer, que afectà els germans Caterina i Rafel i el rabí Rafel Valls, que varen ser cremats vius, condemnà 21 persones més a ser cremades, catorze de les quals passades pel garrot abans, i set en efígie. El quart i darrer es dictà el 2 de juliol en què varen ser condemnades 21 persones més.

Segons Francisco Garau, jesuïta i qualificador de la Inquisició, en el seu llibre «La fe triunfante», a més de detallar les tortures, judici i execució d’aquests judicis, diu que 30.000 persones acudiren a la cremadissa dels tres jueus.

A Caterina Tarongí se li atribueix la frase «Felet no’t dons, que ta carn no cremarà» que digué al seu germà Rafel camí de la foguera perquè no defallís. Segons consta, va ser la darrera jueva mallorquina a morir cremada en viu.

La qüestió xueta, a Mallorca, segueix sent una causa oberta que reclama molta memòria i encara més reparació. El carrer de Palma dedicat a Caterina Tarongí pot ser o hauria de ser la primera baula.