marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de febrer de 2018
0 comentaris

CASALDÀLIGA, NORANTA ANYS DE CREDIBILITAT

El proper dia 16 de febrer, Pere Casaldàliga i Pla, el bisbe Casaldàliga, “dom Pedro”, com se’l coneix a Sao Felix do Araguaia, Brasil, diòcesi que dirigí del 1971 al 2005, farà 90 anys. Per aquest motiu, el diari Ara, li dedica avui una atenció preferent i han fet ben fet.

El bisbe Casaldàliga farà 90 anys i està malalt de Pàrkinson. Això no obstant, malgrat les dificultats de la vellura que li apregonen el silenci segueix adret i fent d’alimara permanent als que exigeixen dignitat des de la seva pobresa. Vol acabar els seus dies entre la seva gent, els indígenes maltractats i vexats. El desembre del 2012 hagué de marxar de Sao Felix per amenaces de mort: des que arribà al Brasil ha estat al costat dels indis xavantes a qui els terratinents brasilers robaren la seva terra i ha abanderat la seva causa.

Ha escrit molt i ha dit encara més, Casaldàliga; altra cosa és que se l’hagi llegit i escoltat com exigeix la seva claror. En un diumenge com aquest en què el sol també té fred, segueix sacsejant de valent la seva determinació en creure “amb la més estremida convicció evangèlica que avui, ja en el segle XXI, un cristià o cristiana, o és pobre i/o aliat o aliada visceralment dels pobres, enrolat o enrolada en la causa dels oprimits, o no és cristià, no és cristiana”. O aquesta altra que, com totes, es pot estendre més enllà de la cristiandat: “Tres són les temptacions que assetgen l’Església i, a la seva manera, la humanitat: la temptació de renunciar a la memòria, la temptació de renunciar a la veu i a la militància, i la temptació de renunciar a la utopia i a l’esperança”. Una esperança que, al seu parer, s’ha de posar a fer feina, “que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb d’altres el treball de la justícia i de l’alliberament”.

I probablement la sentencia que més segueix ferint a gent de fe i a la resta sigui aquesta: “No n’hi ha prou de ser creient, també s’ha de ser creïble”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.