marginàlies

Hi ha dies que Can Gazà s’empolaina bé i prepara les seves millors receptes per rebre com es mereixen persones que de la dretura –entesa com a qualitat moral i alçada de mires- n’han fet via de vida. Avui hem rebut mossèn Bartomeu M. Vaquer i la seva germana Catalina, vídua de Joan Maimó i Vadell.

Mossèn Vaquer va néixer l’any 1921 a Cas Concos del Cavaller, actualment és canonge de la Seu i ha estat Vicari General de Mallorca, jutge diocesà i patró de la Fundació Minyones, entre d’altres càrrecs eclesiàstics. Fa cinquanta anys, va ser missioner al Perú, coincidint amb Jaume Santandreu, el coc i síndic de Can Gazà. Fa poc, a la vila on va néixer, se li va retre homenatge en el decurs del qual es presentà la publicació “Estampes de la vida de Mn. Bartomeu Maria Vaquer Vidal”, inclosa dins la col·lecció “Coses Nostres”, que s’edita en aquesta vila.

Parlar amb el mossèn conquerrí, a més d’un plaer, suposa mirar de prim compte el corrent de l’Església de Mallorca dels darrers seixanta anys. Atent a tots els aires i de la prudència i discreció estant, mossèn Vaquer és un testimoni clau a l’hora d’analitzar les vicissituds de la diòcesi mallorquina durant el segle XX i els inicis del XXI i, més concretament, del seu atansament a la població mallorquina més necessitada.

Amb Catalina Vaquer, sa germana, hem parlat de tot això i del savi Joan Mascaró i Fornès, de qui fou amiga. El seu espòs, Joan Maimó i Vadell, artista complet i joanmascaronià fins al moll dels ossos, és autor de la biografia del margalidà universal: Joan Mascaró. Els múltiples espais de la saviesa. Maimó també és l’autor del lleó de sant Marc, a Sineu, obra del 1945, i del bust de Joan Mascaró de la plaça de l’església de Santa Margalida. El 1999,  la delegació de l’Obra Cultural Balear d’aquesta vila, li concedí el premi que porta el nom del savi i mestre.

Si la bondat, la saviesa i la força dels Vaquer, Maimó i Mascaró s’encomanàs als mallorquins que encara dormen el son del manfotisme i la indiferència, no tindríem aturador i els índexs d’exclosos severs no serien tan aclaparadors.