marginàlies

Matau la terra, la rel de la mare,
de pura inanició amb passades
gruixudes d’asfalt i ciment armat.

I no som capaços de parar cap
eruga mecànica de les mil
que executen el paper de botxins
perquè ens heu repoblat el pensament:
el benestar ja no és estar bé amb tu,
amb el veïnat i amb el sol batent,
amb la integritat de la nostra pàtria
que encara no ha donat el braç a tòrcer,
sinó la cessió d’autoritat
a la intel·ligència de la màquina
i la sobirania al toix imperi
de la insensibilitat i l’afàsia.

I no obstant, el repoblapensament
que heu decretat es resisteix –i força-
a les garrigues dels agermanats
i als soterranis dels nous edificis
emblemes de la vostra competent
maquinària d’espoli i saqueig
que heu aixecat en el solar de velles
posades del bon gust i clara lletra.