marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 de novembre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (X)
Abans d’aquesta explosió, però,
ja vivíem confinats en la inòpia,
a ca nostra mateix, per ordre expressa
de la vostra gola espoliadora.
ja vivíem confinats en la inòpia,
a ca nostra mateix, per ordre expressa
de la vostra gola espoliadora.
Ens inoculàreu la por, el pànic,
a força d’assassinar-nos l’orgull
i altres herències per les cunetes
dels nostres camins que un temps arribaven
a la Roma dels rebels i les fades,
i ara tots ells van capdrets a l’abisme.
de pura inanició amb passades
gruixudes d’asfalt i ciment armat.
eruga mecànica de les mil
que executen el paper de botxins
perquè ens heu repoblat el pensament:
el benestar ja no és estar bé amb tu,
amb el veïnat i amb el sol batent,
amb la integritat de la nostra pàtria
que encara no ha donat el braç a tòrcer,
sinó la cessió d’autoritat
a la intel·ligència de la màquina
i la sobirania al toix imperi
de la insensibilitat i l’afàsia.
que heu decretat es resisteix –i força-
a les garrigues dels agermanats
i als soterranis dels nous edificis
emblemes de la vostra competent
maquinària d’espoli i saqueig
que heu aixecat en el solar de velles
posades del bon gust i clara lletra.
a força d’assassinar-nos l’orgull
i altres herències per les cunetes
dels nostres camins que un temps arribaven
a la Roma dels rebels i les fades,
i ara tots ells van capdrets a l’abisme.
Matau la terra, la rel de la mare,
de pura inanició amb passades
gruixudes d’asfalt i ciment armat.
I no som capaços de parar cap
eruga mecànica de les mil
que executen el paper de botxins
perquè ens heu repoblat el pensament:
el benestar ja no és estar bé amb tu,
amb el veïnat i amb el sol batent,
amb la integritat de la nostra pàtria
que encara no ha donat el braç a tòrcer,
sinó la cessió d’autoritat
a la intel·ligència de la màquina
i la sobirania al toix imperi
de la insensibilitat i l’afàsia.
I no obstant, el repoblapensament
que heu decretat es resisteix –i força-
a les garrigues dels agermanats
i als soterranis dels nous edificis
emblemes de la vostra competent
maquinària d’espoli i saqueig
que heu aixecat en el solar de velles
posades del bon gust i clara lletra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!