marginàlies

És el ban del despoderat penjat
al fanal dels gats i les pixarade
dels cans que ens vigilen les voluntat
i s’afuen al coll de tots els somnis.

Aquesta és la confessió irada
d’un fracassat que sempre confià
en el poder absolut de la bellesa
i la claror revolucionària
de la tendresa, i va fer els ous en terra,
on hi trobà els vostres peus embotats
en cuir negre de desolació;
les vostres botes amb esperons d’or
que ens treuen els ulls i ens xapen l’escrot.

És possible que hàgim estimat poc
el terreny, el tros, però la magror
quan mufa no respecta fills ni hisendes.

De cop, passàrem d’una nit dejuna
al naixement del corn de l’abundància.

I veiérem que no era cap miratge
quan per unes marines o altres terres
incultes ens oferien fortunes.

[L’esclavatge que imposa el pauperisme
és la mateixa alienació
miserable de la sobreabundància.]