marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
7 d'octubre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (I)
Ha arribat l’hora, perquè tot arriba.
Ja som davant el mur que m’impedeix
anar o fugir, que mai no he sabut
si feia una cosa o altra.
Un mur
sense cap escletxa per amagar-hi
dragons i altres insectes.
Ja som davant el mur que m’impedeix
anar o fugir, que mai no he sabut
si feia una cosa o altra.
Un mur
sense cap escletxa per amagar-hi
dragons i altres insectes.
Un mur llis
com un sallent d’aigua, tot d’una peça,
com déu: omnipotent, infranquejable.
Una mola amb la llum essencial
per poder llegir els noms i els llinatges
de tots els que han fet carn del meu país;
dels que han fet befa de la nostra llengua;
de tots els que ens han ridiculitzat
fins a la bogeria.
Ha arribat l’hora,
ja és aquí el mur, em dic, i és en girar-me
per recolzar-m’hi d’esquena que us veig
davant meu.
Aquí sou, fitant-me els ulls,
els cans de presa que, sense panteix,
me mostrau els claus de bèstia i l’odi
que us regalima queixeres avall.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!