marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'octubre de 2009
1 comentari

CANT CIANÒTIC

Canta, canta, que ja arriba,
que ja ve; que ja és aquí la lava.
Guaita, mira com rota
el pic descrestat, com bajoca,
com s’encabrita el cràter,
com s’esbutza l’ou de foc;
com gita el magma que ha de formar els déus
que ens han de conquerir el futur
perquè el colonitzem;
que s’ha de transformar en la nostra amorosa
llar, en la cambra dels plaers, en els temples
dels nostres somnis, en les coves
per soterrar-hi els astres
errants i les escriptures masegades.
Canta, canta, no t’encantis
amb la parsimònia del tren
que no vol fer més via que els caminants,
que no vol precipitar expiracions
ni vexar les sabates dels suïcides.
Canta, canta, encara que siguis mussol i estiguis sol,
perquè en la solitud de l’Athene noctua
hi edificarem la seu dels nous afectes.
Canta l’alegria del conill
i de la sargantana,
incapaços de sostenir un somrís de lloca bleda.
Canta el marriment de l’esperança
que, amb posat de gata maula,
ens vol fer creure que la mar ja no fecunda sirenes.
No davallis d’octava, manté el falset fins a la cianosi,
si cal, perquè ja se senten les xuflaines
i altres reclams dels que ens volen prendre
i a ningú li plau ser el clown de cap amo.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. text  m’ha tocat el voraviu … mentre el llegia m’han caigut les llàgrimes. Ai! I és que estic d’un sensible últimament

    … “s’ha de transformar en la nostra amorosa llar, en la cambra dels plaers, en els temples dels nostres somnis, en les coves per soterrar-hi els astres errants i les escriptures masegades. Canta, canta,no t’encantis amb la parsimònia del tren …”

    … “Canta, canta, encara que siguis mussol i estiguis sol, perquè en la solitud de l’Athene noctuahi edificarem la seu dels nous afectes. Canta l’alegria del conill i de la sargantana, incapaços de sostenir un somrís de lloca bleda. Canta el marriment de l’esperança que, amb posat de gata maula, ens vol fer creure que la mar ja no fecunda sirenes… “

    És fastigosament bonic i, ara? Hauré d’anar directament a la perruqueria amb els ulls plens de llàgrimes, nen!?
    Entre tu i en Ricard Mirabete, algun dia? Em matareu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.