marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
23 d'abril de 2013
0 comentaris
CANÇÓ SENSE NOM (PERQUÈ NO CAL)
Després de prop d’un any de prohibicions, Lluís Llach, els dies 15, 16 i 17 de gener de 1976, féu tres concerts al Palau dels Esports de Barcelona. Encara no feia dos mesos que Franco, el generalíssim dictador per la gràcia de Déu, segons que deien les monedes, havia mort al llit, raó per la qual els recitals de l’empordanès es convertiran en un crit d’alliberament, o gairebé. D’aquests tres concert se’n va fer un disc que es considera mític i que incloïa la “Cançó sense nom”, que comença dient: “On vas amb les banderes i avions, i tot el cercle de canons que apunten al meu poble”.
Es tracta d’una composició poc coneguda de Llach però prou contundent (tant de lletra com de música) per ser considerada una veritable cançó de brega.
Aquests dies de truculència legislativa contra el català, he recuperat la cançoneta i el legislador local (o autonòmic) m´ha retornat intacte (incorrupte!) el demble del megarca (com te record, Alexandre Ballester!). L’he sentida tant, la cançó, que m’he vist impel·lit a modificar-ne la lletra per fer-la més nostrada:
Aquests dies de truculència legislativa contra el català, he recuperat la cançoneta i el legislador local (o autonòmic) m´ha retornat intacte (incorrupte!) el demble del megarca (com te record, Alexandre Ballester!). L’he sentida tant, la cançó, que m’he vist impel·lit a modificar-ne la lletra per fer-la més nostrada:
On vas amb els gonelles i traïdors,
i tota la colla de llepons
que insulten el meu poble?
On vas amb la incultura per galons
amb l’odi escrit en els decrets
que humilien el meu poble?
On vas quan els infants
tenen por a parlar
perquè la llengua els has trencat
sense vergonya?
On vas quan els infants
no poden mirar
els colors de senyera
perquè tu els robes?
Encara m’animaré a cantar-la…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!