marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
30 de juliol de 2013
0 comentaris
CAMINS DE TRAVESSES I CREOSOTA
Res no val ni importa; absolutament res no val la pena: tot està predit i previst. L’extinció s’esdevindrà per mera raó de cansament o d’avorriment. Tots els camins hi porten. N’hi ha de vida agressiva que hi van per autopista; altres de pietat extrema per caminois de cabra o els més atrevits i altres atletes solitaris camps a través. Camps travessats pel vertigen de la ràbia i la inconsciència de les genialitats. Travesses en camps de blat o de sègol. Camins de travesses i creosota que esperen trens de joguina o mentides de ferro.
Camins de sol i disbauxa, de cares suades i mans clivellades per l’ociositat. Senders de cervesa i torrenteres de pixats de mul. Experts en cafetejar, som. Taverners ociosos que no ens resignam a ser mitjons esgarronats. Frívolament anam de tasser en tasser pontificant sobres les excel·lències de la malesa de l’amor quan entra entravessat i les cursilades de la bondat en ordre de batalla quan sortim de les borratxeres de resos. El taverner, en morir, vol que el tapin de llibres; tones de llibres tòxics damunt el seu cadàver que perjura que no pudirà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!