marginàlies

Camins acanalats que bé preserven o bé atemoreixen.
Parets inexpugnables que de nit s’emmonstrueixen per espantar les ombres i cridar el plany, i de dia xiten els amants de l’engrut que fan passar per art urbà.
Corriols d’altre temps aperduats que malmiren els que hi passen per error o curiositat sana.
Viarons ombrosos sense amants furtius que han perdut el delit de secretejar i que es veuen envaïts, això no obstant, per pals que vigilen les comunicacions passades per cable.
Tiranys embrutits per la deixadesa municipal que ni el nom assenyala.
Nom vell que ve de molt lluny, de quan amb la terra no s’especulava ni se la traïa per magra que fos.
Camins bandejats que reclamen proscrits.