marginàlies

El ventilador i tot està acalorat. Parlar cansa i si calles no fas més que acumular inquietud i insatisfacció. La calorada persistent no deixa cap espai a la calma. Domina la irritació i som com els boscos, que una espira de poca empena els converteix en infern; qualsevol expressió nerviosa fa del diàleg o la conversa un combat de boxa. I la suor apareix per afegir convulsió a la irritació. Desficiós i per tal de sentir un instant d’assossec, et vols dutxar i en ser davall la carxofa obres el grifó i només en surt una mena de rot inhumà: un tall d’aigua per esgotament del dipòsit municipal o per una maleïda i inoportuna avaria. I ves a saber quan tornarà. Més desesper. No pots parar esment a res que no sigui el malestar desficiós per calor rogent. No te trobes a mà cap eina per racionalitzar el teu estat i si algú s’atrevís a dir-te que tot és culpa del canvi climàtic provocat per les emissions de CO₂ t’hi tiraries a la jugular encara que saps prou bé que té tota la raó. Emperò recordaries que la Comissió Europea ha presentat una reforma del Sistema de Comerç de Drets d’Emissió, que flexibilitza i prorroga els terminis de reducció d’emissions de CO₂, fet que alentirà el ritme de descarbonització a curt i mitjà termini, i la ràbia voldria fer sang. Ni encetar una síndria, faria res. Ni pregar que, enlloc de foc, el Senyor ens enviàs aigua i no en torrent.