marginàlies

D’aquí a una hora mal comptada es farà fosc, arribarà la nit i a les 08:09:55 de demà, primer dia de l’any 2025, sortirà el sol, que es pondrà a les 17:36:23.  El temps, si no fos per les conseqüències que té el seu pas en els cossos, les coses i els cervells, podríem dir que és altiu, saberut i avorridíssim. Tant li és, al temps, que avui sigui el darrer dia de l’any del calendari gregorià, un de la quarantena de calendaris que hi ha al món, la qual cosa significa que, al llarg d’un any nostre, se celebren quaranta caps d’any. Ja està bé.

Un dia com qualsevol altre, aquest nostre gregorià d’avui, que per un instant, a l’hora de tocar les dotze de la nit, adquirirà una significació especial que celebrarem tirant coets que espantaran els animals de companyia, brindant amb xampany, xalant, rient per les butxaques i ballant incansablement fins que l’alba -que no se sap quants d’anys té- ens recordarà que a les onze i quart començarà el Concert de Nou Any de l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigit per Christian Thielemann.

Un cap d’any entre quaranta, bona proporció. Bona revetlla i bon any!