marginàlies

Li diuen cursa, però ningú no té pressa; i en roba interior, i és en poca roba. Des de fa tretze anys, a Bunyola s’hi fa aquesta mena de processó no tan irreverent com podria semblar perquè hi participa gent de tota edat i condició, i amb l’únic objectiu i interès de passar-s’ho bé, la millor festa possible. Amb tretze anys ha aconseguit ser l’acte més participat de les festes de sant Mateu i, com em deia una espectadora, molts de bunyolins de la diàspora pugen al poble a celebrar el patró el dissabte que se celebra la cursa. Ha arrelat tant que aconsegueix que el temps i tot signi treves amb la pluja: ahir plogué unes hores abans de la desfilada però parà perquè es pogués fer la desfilada per tot el poble.

La poca roba, molta de la qual sí que és interior, de cada any va prenent forma carnavalesca i, per això, les colles de cada vegada sofistiquen una mica més la seva imaginació. Així, la finor més elaborada comparteix passejada amb la mínima expressió tèxtil. Tot és carn, deia una velleta que tanmateix no deixava de mirar-la, a la carn, que s’exhibia sense complexos, que aquest és un altre valor. Una parella d’estrangers, astorats de veure tanta de gent amb poca roba, demanà què es festejava i costava d’explicar-los que no es festejava res, senzillament que s’acaba l’estiu i la poca roba. No ho entengueren, clar, però per la mirada no podien dissimular les ganes d’incorporar-se a la passarel·la.

Tampoc no s’abandona la reivindicació i la crítica, també amb pocs ornaments per no distreure la seva intenció feridora. Enguany hi participà Donald Trump, amb sostenidors i poca cosa més, en no ser la seva perruca gens agradosa. Es passejava amb la bandera dels estels i de les barres que acabà en un racó, evidentment.
Que per molts d’anys es pugui desfilar per Bunyola en poca roba encara que es digui “Cursa en roba interior”.