marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 de desembre de 2013
0 comentaris
BON VENT I ORATGE, I MAR PER CÓRRER
El conseller de les turmes de cérvol al cap ha dimitit per qüestions personals, és a dir, li cerquen les puces per la concessió presumptament irregular de Ràdio Calvià. Almenys això diuen els que saben llegir entre línies les compareixences públiques dels polítics i saben desxifrar els seus silencis. Valen per allò que callen, els politicastres, si és que saben callar. No valen per allò que saben, no, perquè, almenys els qui dicten ara mateix per aquestes terres en mar, no fan gaire llum, certament.
Això sí: elogien la incultura i fan ostentació grollera de la ignorància. Per desconèixer, no saben que hi ha un adagi que hauria de presidir tots els despatxos de les conselleries i altres dependències de comandament en lloc preferent: qui no sap callar, no sap parlar. Val més aquesta màxima que totes les fotografies reials. I tot això per dir que m’és ben igual si el conseller de les turmes de cérvol per capell ha dimitit. Mai no hauria d’haver arribat tan alt, ell que menysprea tot allò que ignora i que és tot, a la pràctica. Per ell, el que necessiten els illencs són cursets intensius d’esclavatge; seminaris d’analfabetisme. Universitats per sembrar curtor i recollir súbdits atemorits. El de les turmes, navegava per aquesta illa que encisà l’Alt Rei En Jaume amb la curtor a tota màquina sembrant la costa de pauperisme i misèria. Bon vent!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!