marginàlies

A ca una puta sa bicicleta. Doncs això. Duim tant de vent a la cervellera que el regit s’ha espantat i res no surt condret. És temps de renecs i malediccions, flastomies i paraules gruixades, com més millor per tal de desemboirar el cap. Renegar és terapèutic, esplaia, ja ho crec!, exorcitza i si es fa en arameu, encara millor. És temps de parlar sol i bojament, de qualque estirada de cabells i de malparlar de tot el que ens fa anar de folondres: la matera de tanta de gent, la imbecil·litat que ha pres gairebé tots els governs de món, la passivitat amb què acceptem els feixistes i el seu odi, i tots els gripaus que engolim per no perdre el ritme dels aprofitats. Doncs això: a ca una puta sa bicicleta. Ara, de moment, clar.