marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 de febrer de 2011
0 comentaris

BÍSTIA D’AVENTURA

Aixecà la vista del llibre que llegia des de feia hores i la penjà a tota la gamma d’ocres del jorn a la posta que li mostrava el finestral. I repenjat a la butaca, notant-se un estrany formigueig als caps dels dits, s’anava dient que ho donaria tot per la força moral del captaire, per la fortalesa d’ànim del rodamón, remugava, ara que de l’òliba somniada i que presidia totes les seves fuites sols en quedava el cadàver coronat de pelussa.

Movent compassadament els dits, semblava com si reclamés una mà poderosa que el guiés, un cervell  privilegiat que lligués el desgavell del seu pensament que només trobava assossec en les badocades, en els estímuls que li arribaven mansuets i mans fentes. Cansat estava de seguir els camins que li assenyalava l’ase errant del seu deler incontinent. Com enyorava les normes clarents i l’atreviment de la  ignorància! I el poder absolut de la màgia que embadaleix i cria adeptes a balquena. Confiadament es donaria al primer xaman que el xités, al primer xarlatà que voltés cantó. Per molt que el dia cessés, no desapareixia ni la força que l’empenyia a seguir llegint el llibre que tenia entre mans, ni la voluntat irreductible de convertir-se en aquell moment en ameba; o millor en grumer gelatinós tret de mar, privat del líquid urticant. Desfilaven els darrers ocres quan es planyia que totes les fugides que havia engegat, havien parat en el lloc precís d’on havien eixit. Tota la vida creient que seria soldat de llibertat i havia acabat sent bístia d’aventura, segons li dictava la seva intractable raó.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.