marginàlies

Òmnium Cultural ha concedit el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Biel Mesquida, mallorquí nascut a Castelló el 1947.

Mesquida ha aconseguit crear un univers literari ben recognoscible per la força, la passió, la forma, el rigor i la contundència de seva expressió. Una escriptura que presenta el cos fresc de la vida que vol ser en plenitud sense plànyer cap deler, cap arravatament, cap excés amb i en sentit. A “Llefre de tu” i quant a aquest aspecte diu: “Fer del llenguatge expressió artística, aquesta és la feina difícil i plena de miratges, ofecs, defalliments i fracassos”.

I per això l’escriptura bielmesquidiana és intensa, sacsejadora, seductora, enllepolidora, cercadora dels detalls i dels instants perquè cap no és inútil. A “Trémolo” assegura que L’escriptor voldria que el seu llenguatge fos com una lent que augmentàs els petits detalls, fes veure i entendre amb precisió els moviments interiors i concentràs i dispersàs els raigs del llenguatge. I a “Carpe momentum”: Podria assegurar que visc dins l’instant / com en el gota a gota buit de la vida. I per això pot sentenciar que La poesia és la carn del temps.

Biel Mesquida és un autor escoltador que escrivint escolta i per això resol a “Encarnacions” que La literatura ha de ser escandalosa i ha de viure dins el risc i l’aventura. Tot es troba en els silencis, en les el·lipsis, en els malentesos, en els subentesos. Ha d’existir una complicitat quasi amorosa entre el text i el lector, que vagi més enllà de la comprensió de les frases i de la trama del relat”. D’aquí que vulgui que el lector es converteixi en somniador.

I quant a la llengua, vol no aturar-me d’enfilar lletres, fonemes, paraules, frases i idees d’aquest estimada llengua catalana amb la qual pensam, sentim i vivim. I fer-la viure, lluitar-la, vivificar-la, tensar-la, reviscolar-la sempre seguit pels segles dels segles!!!

Per tot això, digníssim mereixedor del guardó.