marginàlies

Ara que els polítics illencs ens volen fer creure que estan disposats a ordenar -pensa tu!- redimensionar -una altra ensarronada- i fer més mengívol -tant diràs que em faràs riure- el turisme més angoixant, depredador i tòxic que pateix l’arxipèlag, no ens farà cap mal, ans al contrari, recordar els qui, des de bon començament, ens varen advertir que el model turístic que se’ns imposava, lluny de ser beneficiós, esdevindria destructor. Evidentment que se’ls va fer callar de la manera més efectiva: no donant-los la veu i l’amplificació que es mereixien; condemnant-los al desert per predicar-hi.

Una de les persones que més ha estudiat l’impacte del turisme a Mallorca, en concret, és en Bartomeu Bennàssar i Vicens, el gran pensador felanitxer, capellà compromès amb les vides més compromeses i un àugur que, al meu parer, no li hem concedit el reconeixement que es mereix.

Bennàssar, l’any 1964, va fer la tesi doctoral “Turismo y pastoral. Síntesis de teologia de las vacaciones”. Vuit anys després, retorna al tema publicant “Turismo sí, però”, text en el qual introdueix lúcidament l’impacte que aquesta activitat tenia en la cultura i en la identitat. I el 2001 Lleonard Muntaner, editor, publica “Procés al turisme. Turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000).

El proppassat dia 15, el diari AraBalears publicà una excel·lent aproximació a Bartomeu Bennàssar i la seva obrar, d’Antoni Janer Torrens, molt recomanable: https://www.arabalears.cat/suplements/bartomeu-bennassar-teoleg-turisme_130_5315353.html

D’aquest text, dues reflexions bennassarianes:

“El relat oficial és que el turisme salvà Mallorca de la pobresa de la postguerra. En realitat, però, fou la salvació del franquisme. Aquella eina de prosperitat ha acabat sent la nostra tomba com a poble”.

I la segona:

“Mai no m’hauria imaginat que arribàssim al desastre actual. Em fa plorera veure la depredació dels nostre territori i el drama de l’habitatge. La mesa de la sostenibilitat del Govern de Prohens arriba massa tard. Ara ens lamentam damunt un mort”.