marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de setembre de 2012
0 comentaris

BARRERES A LA TELEVISIÓ I UN ALTRE MAL PEPER

Va ser Eliseu Climent qui em digué, mentre participàvem a la manifestació d’ahir a Barcelona, que el Partit Popular acabava de votar contra la proposta de llei de la “Televisió sense fronteres”, iniciativa legislativa popular (ILP) que, liderada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), havia aconseguit 651.650 signatures aconseguides en els nostres països, al País Basc i a Galícia.

Els ulls li espirejaven, és clar, perquè, a més de comprometre-hi molts esforços logístics i personals, també s’hi dedicà una quantitat important de diners que, just després de la bufetada rebuda, semblava una inversió malaurada, tirada com aquell qui diu. Segons el Partit Popular (i UPyD) la proposta de llei és “tècnicament impossible”, això és, que ideològicament no poden acceptar que les televisions en una mateixa llengua es puguin rebre sense cap entrebanc a tot el territori que abasta aquesta llengua. El govern de Zapatero, cal recordar-ho, va vetar en un primer moment la ILP però després va rectificar i va permetre que fos acceptada amb l’abstenció, precisament, del Partit Popular que ha acabat votant-hi en contra. Si hagués mantingut l’abstenció, hauria permès que es posés en marxa el procés legislatiu.

ACPV considera que la decisió del PP “és fonamentalment una posició política que s’amaga darrere d’excuses sense fonament, una posició que ha explicitat el seu company ideològic i de vot, el grup UPyD, amb una intervenció agressiva en el seu espanyolisme intransigent, excloent i radical”. I conclou que aquests dos partits “No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats”.

I encara no refet del mastegot, en llegir el dBalears d’avui veig que la diputada “popular” Aina Aguiló es despenja dient que el PSIB i el PSM són dictadors perquè persegueixen el castellà. No és cap broma, no, tot i que en el Parlament de les Illes Balears hi abunden aprenents ressagats de clown. (http://dbalears.cat/actualitat/balears/-104.html).

    No és la primera pallassada d’aquesta parlamentària que viu en una galàxia per descobrir, encara. El diumenge 26 d’agost ja va dir al mateix diari “Jo crec que el català no està en inferioritat de condicions. Al revés, el castellà està en inferioritat des del moment en què hi ha immersió lingüística”. (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/228146)

I, tanmateix, tanta curtor i tanta mala bava, la senyora Aguiló i el seu partit la pagaran molt cara.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.