marginàlies

Apa, som-hi. Relaxa’t, primer de tot, Acluca els ulls, ben estirat a la llitera, sense fer cap força enlloc del cos. Així, compta fins que et descomptis i mira de posar imatges a cada nombre: un, un saxo; dos, una mà; tres, un gladiol; quatre, una guitarra; cinc, una llimonera. No vulguis fer-ne seqüències, d’aquests objectes, deixa que sigui l’atzar qui destralegi la lògica. Ja tens la pila de coses i la carretada de nombres per apaivagar la cervellera. Segueix relaxant-te.

Pinta el blau del cel, empal·lidit en el retall dels edificis, però cada cop més intens com més el fendeixes. Dibuixa un xiprer que es vanti de tenir el verd pujat. Para esment als teuladers, que canten però no es deixen veure, intrigants i fràgils. Imagina’t que tens una embosta de veces i acudeixen confiats a menjar-ne a la teva mà aplomada.

Relaxa’t, va, no t’hi resisteixis. Inventa què diu la merla piulant tres cops seguits i descansant-ne dos segons per tornar-hi i així fins que el seu piular formi part del teu paisatge sonor i d’ulls clucs i descansats.

Relaxa’t, així. Camines per sobre de la mar, que no vol que ensopeguis i s’estira com un llençol. Vas davant el saxo, la mà, el gladiol, la guitarra, la llimonera, el xiprer, els teuladers i la merla, i rere els nombres comptats perfectament arrenglerats. No vas enlloc, només camines mirant la línia que separa  l’aiguadel cel. Una línia que vols que existeixi, que sigui el sòcol de la praderia on voldries que descansàs el sol. I així et relaxes, el liqües, t’esmunys pels cruis del terra que t’acull des que fuges del tràfic intens de boires maldecaposes.