marginàlies

Un dels molts denominadors comuns de les persones socialment excloses i que miren de mantenir el cap fora de la misèria en els centres que els atenen és la manca absoluta del sentit de l’humor. És clar que varien molt els graus, dels més tolerables a contracor fins als extremadament combatius, però en tots s’hi manifesta contrarietat, davant l’anar de verbes. En tenen tots els motius, evidentment, de no tenir sentit de l’humor o d’haver-lo abandonat com han abandonat tantes altres coses i actituds. Les situacions per les que han passat i per les que passen bé que espanten qualsevol intent de fer la mitja. No obstant, també espanta i corprèn la resistència que posen a manifestar, ni que sigui matusserament, un bri d’humor. Ja ho deia Freud, que el sentit de l’humor és “la manifestació més elevada dels mecanismes d’adaptació de l’ésser humà”.

La cara que posen davant un acudit o una verba sols és comparable a la que li queda a qui ha gosat fer la broma. En l’esguard de l’exclòs hi veus clarament dibuixada la cara de qui és agredit. Els desconcerta, el que interpreten com una actitud burlesca, i per això se’n defensen. En aquest sentit, pràcticament mai, en concret a Can Gazà, els residents estan ni per orgues ni per romanços. Per la mateixa raó, són comptadíssims els marginaries que tracten més lluny que de prop la ironia i els que hi tenen tractes escadussers la manifesten pel broc gros, com ho fan amb les situacions còmiques crues, les que cerquen desacomplexadament la rialla sense matisos.

Diu el coc de Can Gazà, Jaume Santandreu, que viu amb ells des de fa més de cinquanta anys, que els residents agafen i entenen el to de les converses, de les xerrades o dels escolts que els fas i de l’expressió de la cara que hi adhereixes. En general, els costa entendre què els vols fer entendre. Per això, són més de l’expressió mímica que no de la verborrea, per la qual ens deixam endur passivament i desordenada.

Hom voldria dir-los i que ho capissin la sentència d’Eugène Ionesco: “Ser conscient d’allò horrible i riure’ns vol dir dominar-lo. Només l’humor pot donar-nos la força necessària per suportar les tragèdies de l’existència”.