marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'abril de 2010
0 comentaris

ATABALAT

Estava tan atabalat, se sentia córrer tan de pressa la sang, que frisà de prendre el bolígraf que  permanentment portava a sobre, en el butxacó de la camisa, per convertir en mots la saturació de capteniments i consideracions que convertien el seu cap en formigonera d’embulls. No tenia cap camisa sense butxacó i si per descuit sortia de casa sense estotjar-hi el preceptiu bolígraf, tornava  arrera com si s’hi jugàs la salut. I si se n’adonava lluny de casa, que no portava estri d’escriptura, no trobava consol fins que n’havia un a part o banda.

Havia sortit del despatx –quatre hores preparant la conferència- perquè la temperança del dia el  deixondís i com més caminava, més se sentia els cops desficiosos de les temples. Entrà en el primer bar  que trobà, es dirigí directament al tasser i demanà un suc de melicotó a l’amo -seixantena d’anys, poc pel i llefiscosament greixós pentinat per endavant- que se’l mirava amb una cara de bàmbol extasiadora.

Es trobà el bloc en la butxaca de darrera dels pantalons i abans de posar-lo en el tasser, amb un tovalló de paper netejà el redol. S’atansa l’amo que ni bon dia ha dit, li posa un tassó alt sense rodal, pega dos copets al cul de l’envàs de vidre del suc de melicotó i quan va per vessar-lo al tassó, ell l’atura perquè hi ha vist excessives ditades i restes de pintallavis. L’amo, greixós de pèl i tarannà, sense dir-ne ni mitja, retira el tassó, el deixa a l’aigüera i tira a tira, arrossegant els peus, se’n torna a la lleixa dels tassons per prendre’n un altre.

Quan torna, ja no troba el client del suc del melicotó, que s’ha oblidat un bloc i un bolígraf daurat. No s’immuta. Pren el bolígraf, el mira i remira; s’adona que deu ser bo i se l’enganxa al butxacó de la camisa. Agafa el bloc i veu que el client hi ha escrit quelcom. Tafaner de mena llegeix impassible: “Pensi un desig. Passi’s set vegades aquesta nota per la closca, d’enrera cap endavant, seguint la jeia del cabell. Torni a mirar aquesta nota. Si ha desaparegut l’escrit, el desig es complirà”. L’amo del bar segueix les instruccions al peu de lletra. I en tornar a llegir la nota hi llegeix: Novetat: Kyroface, xampú sec  regulador de la seborrea.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.