Tot està fermat, també les mirades
ancorades en el ball dels malucs.
I la memòria, que ja no val
per res, ni per enyorar les lliçons
de les guerres per evitar sagnies,
ni per recordar-nos que cada dia
ens hem de fer el pa que ens dignifica.
Tot ha quedat reduït a una imatge
imprecisa gravada en una sola
tinta sobre el llenç del temps que vol ser
la mar que enjogassa el vol de l’albatros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!